El menyspreu pel patrimoni arquitectònic i el discurs burgès de la modernització urbana

MBM Arquitectes SA és l'empresa de l'arquitecte Oriol Bohigas a la qual l'Ajuntament de Mataró va encarregar l'ordenació urbanística del sector de Can Fàbregas i de Caralt, en el qual es preveu l'enderroc i trasllat de la fàbrica catalogada a un altre emplaçament per tal de poder-hi construir un edifici nou per a la ubicació de l'empresa El Corte Inglés.

El menyspreu pel patrimoni arquitectònic no és un tret exclusiu de la política del govern municipal de Mataró, sinó que té el seu mentor intel·lectual, precisament en la persona d'Oriol Bohigas. En una entrevista publicada a "L'Avenç" (núm. 333, març de 2008), el Sr. Oriol Bohigas, preguntat per la manca de sensiblitat envers el patrimoni industrial del Poblenou, respon el següent:

"En aquest moment hi ha una línia de protesta sistemàtica contra la modernització de la ciutat que trobo gravíssima, un escàndol. La defensa de Can Ricart, per exemple, que és una de les coses més lletges i fastigoses que hi ha al món. Resulta que com que vam tenir una vegada una indústria, que devia ser també fastigosa i putrefacta, ara s'ha de conservar, i destrossar les possibilitats de fer-hi una modernització, de poder-hi projectar una actuació contemporània. Crec que Catalunya i Espanya en general han seguit els erros d'Itàlia, que a base de conservació indiscriminada (i de coses que no són antigues, sinó velles) han provocat un col·lapse a la ciutat.

A Catalunya hauríem de superar aquestes voluntats falsament progressistes de mantenir l'antic, perquè el manteniment de l'antic no ha estat mai progressista."

Bohigas ho diu ben clar: cal deixar pas a la modernitat i tirar a terra els vestigis del passat. La pregunta impertinent (si partim del punt de vista dels defensors d'aquest tipus d'intervencions urbanístiques) és què ens restarà si destruïm el paisatge que ens identifica i ens singularitza? i, també, convé preguntar-los qui viu o pot pagar-se un piset a la Vila Olímpica de Barcelona? No serà que estan dissenyant ciutats postmodernes amorfes per a gent benestant? A quins interessos de classe responen realment aquest tipus de discursos pretesament progressistes?

En el debat polític i ciutadà al voltant de la preservació de l'edifici de Can Fàbregas i de Caralt, el govern tripartit de Mataró sembla que hagi copiat el guió del Sr. Bohigas i ha pervertit els conceptes propiciant unes dicotomies simplistes que contraposen progrés vs. conservacionisme, modernització vs. patrimoni. El seu argument és tan feble que només saben dir que Can Fàbregas i de Caralt és un niu de rates i que cal deixar pas al progés, que ves per on ha de venir de la mà de la multinacional espanyola El Corte Inglés...

Mentrestant, els nostres polítics obvien (i amaguen) deliberadament les irregularitats i els interessos políticofamiliars que s'han lucrat amb la revenda dels terrenys on està ubicada la fàbrica i, sobretot, el col·lapse que provocarà la instal·lació de El Corte Inglés a tocar del Centre de Mataró. Tot plegat, ens obliga a restar dempeus i a plantar cara; si volem una ciutat justa, sostenible i habitable no podem deixar que se'n surtin amb la seva. Ara més que mai: Salvem Can Fàbregas i de Caralt!